divendres, 18 de novembre del 2011

Rishikesh

Per coses extranyes la India i Rishikesh n es un exemple.
En el seu moment en aquest poble hi varen venir els Beatles i aixo ha fet que el lloc es convertis en un lloc de culte i peregrinacio pels occidentals.
El barri de 'Lakshman Jhula' es com una bombolla enganxada al sector nord del poble. S ofereixen classes de ioga i de meditacio amb totes del variants possibles. A les plegaries al riu que es fan cada vespre hi ha molts mes occidentals que indis. El que es molt divertit es que entre els occidentals predominan els espanyols ( no he sentit parlar catala), que els diaris locals anomenen yogaficionados.
I d aqui me n vaig cap a Delhi ja per agafar l avio de tornada. De les grans ciutats indies Delhi es sens dubte la meva preferida.
i adeu India fins a la propera.


La India es un lugar unico. En su momento los Beatles fueron a Rishikesh y por ello la ciudad se ha convertido en un lugar de peregrinacion para occidentales
El barrio de 'Lakshman Jhula' es como una burbuja situada al norte. Se ofrecen classes de yoga y meditacion con todas las variantes posibles. En la pregaria nocturna junto al Ganges hay mas occidentales que indios, ayer incluso compartieron las ofrendas y el canto, un ratito una hindu y al otro una guru alemana.
Entre los occidentales hay tantos espanoles que los periodicos locales se refieren a ellos como yogaficionados.
Y de Rishikesh a Delhi donde tengo mi avion de vuelta el proximo martes de madrugada.
Es un placer ir a Delhi ya que me encanta la ciudad, mongoles y ingleses hicieron un buen trabajo
Y bye bye India

elefaaaaaaaant

No em pensava pas que un dia veuria un elefant en estat salvatge.
Doncs si, he agafat un bus public a Rishikesh que m ha deixat a l entrada del parc nacional i alla he tingut sort perque han arribat 2 turistes mes amb moto i una noia amb ricksaw i plegats, hem pagat l entrada per no indis, hem pagat les taves per no indis i hem llogat un jeep. De primer ha estat una mica decepcionant, doncs veiem molt pocs animals, finalment hem vist unes quantes families de cervids a topos, una familia de porcs salvatges i un sambar. Quan ja totes les meves esperances de veure un elefant estaven perdudes molt a prop de la reixa d entrada hi havia un super gran elefant en mig dels arbres. Quina passada!

Nunca crei que un dia podria ver un elefante en estado salvaje. Desde Rishikesh he ido en bus publico hasta la entrada del parque. He tenido la suerte de que al cabo de un ratito han llegado otros 3 turistas y juntos hemos pagado las correspondientes entradas al parque y impuestos especiales para extranjeros y hemos alquilado un jeep. Hemos visto pocos animales, unas familias de corzos moteados, una familia de cerdos salvajes, un sambar y cuando ya todas mis esperanzas de avistar un elefante salvaje habian desaparecido, ya muy cerca de la salida hemos visto un gran elefante entre los arboles. Que contenta estoy!


dimecres, 16 de novembre del 2011

Badrinath

Amb un grup de peregrins hindus he anat a Badrinath.
Al nord de Haridwar a l Himalaia hi ha 4 temples sagrats pels hindus que son els lloc on neixen els 4 rius mes importants que es junten per donar lloc al sagrat Ganges.
D aquests 4 monestirs nomes un restava obert els altres 3 ja estaven tancats fins a la propera primavera jo aprofitant els darrers 3 dies en que quedava obert vaig anar a Badrinath. 16 hores de bus, 14 hores un dia i dos ell seguent, amb un autobus amb aire acondicionat natural (depen del temps i del tancament de les finestres). El lloc era molt maco, a 3400 metres d alcada i voltat de muntanyes altissimes nevades. El costat del temple hi ha unes aigues sulfuroses calentes aixi doncs aqui en comptes de banyarse al riu amb aigua glacada ho tenen molt millor.
A 4 quilometres de Badrinath hi ha el poblet de Mana on hi viuen tibetans exilats, tots vestits amb la indumentaria propia, la frontera amb Tibet esta a uns 10 quilometres.

He ido a Badrinath con un gruo de indus en un autocar con aire acondicionado natural (dependiendo del tiempo y del cierre de las ventanillas)
Badrinath esta en pleno Himalaya y es uno de los 4 templos que hay en el nacimiento de los 4 rios que forman el Ganges. Tuve por los elos la suerte de que estuviera aun abierto, los tres ultimos dias de la temporada. El lugar es bellisimo esta a 3400 metros de altidud y rodeado de altisimas montanas nevadas. Junto al templo hay unos banos sulfurosos termales de tal manera que los peregrinos no tienen que banarse en el rio sino en las aguas calentitas



dissabte, 12 de novembre del 2011

quin despiste!

Hi ha coses que nomes em passen a mi, em vaig adormir i no vaig baixar del tren al lloc on calia sino 150 kilometres mes enlla a Dehradun.
Be alla vaig anar a donar un vol i em vaig aupoapuntar a la comitiva d un casament. Vaig veure una banda que tocava en un carrero estret i un caball completament adornat, vaig anarhi i al cap d uns instants surt un noi amb el vestit tradicional, unes dones li varen fer ablucions, i els convidats li varen anar donant diners que els posaven al voltant del coll. El nuvi pa pujar al caball i tots plegats amb la banda al davant tocant per sords i cotxes i motos al darrera amb la bocina encallada per passar varem anar a una cerimonia per fer unes ofrenes. Tornemhi amb la banda  mes passejada i llavors el nuvi i els convidats es varen asardinar en un taxi per anar a buscar la nuvia. En varen convidar a anar amb ells pero no ho vaig ferho
Avui he anat a Hariwar, una ciutat sagrada pels hindus, on el Ganges deixa les muntanyes per endinsarse a la plana. El lloc no es tan opresiu com Benares, es molt mes obert i hi ha mes lloc per passar. Tampoc es veuen tants seguicis mortuoris ni se sent la pudor dels crematoris. El lloc m ha agradat, on passeja pels gats (escalos que baixen fins a l'aigua) i va veient milers de peregrins banyant se i purificantse al riu i fent ofrenes de flors.


Soy especial para que me sucedan cosas, ayer me dormi y me passe la estacion de tren donde debia bajarme y lo hice en Dehradun a unos 150 kilometros. En Dehradun empece a pasear y de pronto vi en una callejuela una banda de musica y un caballo adornado, me acerque y al poco aparece un chici, el novio, con el vestido tradicional, la banda empezo a tocar, la gente a bailar y las mujeres le hicieron una abluciones. Mucha gente le dio dinero que se lo pusieron en forma de collar. Al rato la comitiva encabezada por la banda, el novio montado en el caballo, luego los invitados y finalmente motos y coches tocando el claxon para adelantar fuimos a hacer unas ofrenas para la buena suerte de la boda y despues de otro paseo en comitiva novio e invitados se asardinaron en un taxi para ir a buscar la novia.
Hoy he deshecho el camino y estoy en Hariwar, ciudad sagrada para los Hindus y donde el Ganges deja las montanas para recorrer el llano. Me ha encantado el lugar, pues el riu es ancho las casas alejadas lo que da lugar a que puedan haver espaciosos gaths (escalinatas que van al rio) donde la gente se bana, purifia y hace ofrendas florales


dijous, 10 de novembre del 2011

Amristar

Despres de la fira de camells que ha estat una pasada vaig anar a Ajmer, una ciutat a 15 quilometres de Pushkar pero aixi com Pushkar es majoritariament hindu, Ajmer es una ciutat sagrada pels musulmants. Tan sagrada que 7 peregrinacions a aquesta equivalen a 1 a la Meca.
I avui a Amristar.
Ha valgut verdaderament la pena i no m ha decebut gota. He tingut sort perque el dia ha estat nubol, i per veure un temple recobert d una lamina d or es sempre millor.
El Temple Daurat d Amristar es el temple mes important dels sikhs i lloc de peregrinacio. En entrar en el lloc es veu un temple daurat en mig d un estany, es precios. He fet tota la volta pel recinte he entrat en el lloc mes sagrat en mig del llac, despres d una hora de cua i a la sortida he passat pel menjador gratuit. He quedat admirada, es distribueix menjar a tothom, donen safata, cullera i got a l entrada, llavors es passa a una gran sala on van distribuint la gent perque s assegui a terra i van passant voluntaris que reparteixen llenties, semola de llet i xapatis, es pot repetir, quan el grup ha acabat n entra un altre i aixi successivament a la sortida s ha d entregar el got, la safata i la cullera i uns altres voluntaris donen fruita i te. Hi ha moltissima gent.

Despues de la feria de camellos de Pushkar que ha estado una gozada para la vista, he ido a Amjer a solo 15 kiometros y ciudad sagrada para los musulmanes.
Hoy he llegado a Amritsar despues de pasar la noche en el tren. El templo es fantastico, como estaba nublado he podido observarlo mucho mejor. El templo esta en medio de un estanque y recubierto por una lamina de oro. Es el templo mas importante para los sikhs y lugar de peregrinaje para ellos.
Al salir he pasado por el comedor gratuito y he quedado boquiabierta, se distribuye comida a todo el mundo, uno se pone en la cola alla le dan vaso, bandeja y cuchara y le dirigen a una sala enorme donde la gente se sienta en el suelo (unas 2000 personas por turno) alli pasan a servir lentejas, semola de leche y chapatis, pudiendo repetir. Al salir dan fruta y te. Se ven muchos voluntarios trabajando, pelando verduras, fregando las bamdejas,,,,nunca lo habia visto algo igual. 

dilluns, 7 de novembre del 2011

que be Pushkar

fantastic estar a Pushkar, quins colors

FIRA DE CAMELLS A PUSHKAR

Pushkar es un petit poblet del Rajastan, amb un lac, temples, cases antigues precioses i molt turistic.
Una vegada a l'any i coincidint amb alguna lluna fan una fira que dura 10 dies. Aquesta es la fira de camells. un dels mercats de camells mes grans del mon, pero que a mes te tots els elements d una fira: circ, paradetes i parc d atraccions, pero el mes sensacional son els colors.
Els homes vestits de blanc o blau cel o rosat o taronja amb els turbants propis de la zona. Les dones porten vestits i vels i joies de tots colors pero sempre molt brillants. Hi ha turistes pero quedem camuflats en mig de tants i tants nadius. Al costat del poble en mig del desert despres de botiguetes. llocs per menjar. i atraccions hi ha molts i molts camells agrupats segons els propietaris que han muntat la tenda al costat. Ahir vaig disfrutar moltissim a la posta de sol per alla en mig de famiies i camells. Ja havia estat a Pushkar pero aixo es un espectacle totalment diferent. Aquest mati passejant per entre camells i sorra un noi comenca a muntar un espectacle per 7 o 8 persones que ens hem posat a mirar, ha fer desapareixer i tornar apareixer un noi de dins un cove. ho ha fet molt i molt be. jo era la unica turista, quan ha acabat ha marxar sense demanar res. Ahir vaig coincidir amb un espectacle de dansa.

Pushkar es un pequeno puebo del Rajastan, con lago, templos casas preciosas y muchos turistas que una vez al anyo celebra una gran feria de camellos.
La feria dura 10 dias y tiene todos los elementos de una feria: circo, tenderetes, tiendas. norias y parque de atracciones. Lo mejor son la gente. Los hombres vestidos de coores muy claros con sus turbantes caracteristicos. La mujeres van vestidas con trajes de colores brillantes con velos y joias. En las afueras del pueblo en la arena del desierto esta montada la feria y a continuacion muchisimos camellos agrupados segun sus propietarios.Es una de las mayores ferias de camellos del mundo. Hay ademas muchos pequenos espectaculos de madia, danza, canto, musica.

UIIIIII EL TIGRE

Quina quantitat de coses bones i divertides per explicar que tinc!
Be Orcha es precios es un poblet petit que en el seu dia va ser la seu d algun maraja que ell failia i descendents ho varen omplir de palaus temples i cenotafis, ara queden queden els edificis alguns en runes escampats en mig del poble
Aprofitant que ara es la temporada vaig anar al Rathambore NP que es una reserva natural i ell parc natural de la India on hi ha mes tigres.
Rathambore havia estat una reserva de caza d un maraja i s ha reconvertit en PN.
El primer dia vaig fer un safari de 3 hores al capvespre i vaig veure un munt d antilops, cervids picallats, i el cervol sambar el mes gran de la zona enorme i que pot pesar uns 300 kilos amb banyes de 1,2 m. I llavors de cop vam veure un os, molt gran amb la cara blanca (sloth bear en angles), varem tenir sort perque es veu que es molt poc frequent veure n.
Em vaig quedar amb les ganes de veure un tigre i aquest mati he tornat a agafar un altre safari i he tingut la sort de poder veure un tigre, un mascle adult, a uns 100 metres de distancia, ens ha mirat al cap d una estona s en ha anat i hem sentit els udols.
Aixo d agafar un safari dit aixi sembla molt facil pero tots dos per comprar los ha estat una lluita a cops de colze contra els compradors de les agencies a la guixeta de reserves. No cal dir que era la unica dona, potser per aixo m en he sortit.
I ara una anecdota divertida, estic a Jaipur he vingut amb tren pero com que anava molt i molt ple he anat al vago de les dones, doncs per sortir ha hagut de venir un guarda amb un basto ja que les dones ue volien pujar no deixaven baixar a les que volien sortir, l haurieu d haver vist repartint cops de basto (fluixos pero amb fermesa)

Orcha es un lugar precioso y tranquilo. Un maraja sus familiares y sucesores llenaron el entorno de palacios templos y cenotafios. Y ahora se puede disfrutar de las bellezas que ellos construyeron. Nada esta restaurado y los buites campan alli por sus anchas, hay unos 60 ejemplares.
Aprovechando que es el mejor momento para visitar el Rathimbore Parque Nacional alli me dirigi. Despues de muchos codazos para conseguir mantenerme en la cola para las reservas consegui una plaza para un safari en jeep. Vi muchos antilopes, mangostas, ciervos moteados, ciervos sambar ( el nombre es en ingles) que son los mayores de la India y pueden pesar 300 kilos con cuernos de 1,2 metros. I luego pude ver un oso (sloth) muy grande negro con la cara blanca, parece ser que esmuy dificil poder ver estos osos, ya que hay poquisimos. Como me quede con las gana de ver un tigre hoy, a las 5 de la manana de vuelta a los codazos he conseguido otra plaza en un safari y HE VISTO UN TIGRE. Tuve tiempo de sacarles unos fotos luego se levanto y se alejo chillando. Ha sido una emocion enorme poder ver un tirgre en su habitat.
Rathambore era una antigua reserva de caza de un maraja del Rajastan
Y hoy acabo de llegar a Jaipur en tren. Me lo he pasado super viendo como los guardas iban a bastonazo limpio para que en el tren les pasajeros que querian subir dejaran antes bajar

GWALIOR

Aquest viatje ha estat totalment improvisat, he hagut d anar canviant sobre la marxa.
Ara estic visitant llocs que en el seu dia em vaig deixar.
Ahir vaig estar a Gwalior i em va agradar molt el fort i totes les escultures jainistes de la muntanya.
Avui estic a Orcha, he vist una mica i em sembla un fantastic i desconegut lloc a mes de tranquil, cosa dificil a la India

Este ha sido un viaje de improvisar continuamente.
Estoy visitando lugares que no vi en su momento y que siempre me supo mal.
Gwalior tiene un palacio fantastico dentro del fort y unas esculturas jainistas tambien muy bonitas. En la ciudad hay un palacio estilo Versalles cuyo interior esta lleno de muebles importados de Francia. Me limite al exterior.
Estoy en Orcha, lo poco que he visto me parecio fantastico.

29 d octubre JA HE POGUT ENTRAR

Sort que no em vaig preocupar gota. Pero despres d una setmana esperant a Dhaka el permis per entrar a India i haver me l denegat, no es pot explicar la quantitat de temps perdut. Ara be quan mel varen denegar vaig anar a demanar clemencia al "jefe" i com que em va dir que nomes donaven permis a les persones de molta confiance, no em vaig poder estar de dirli," si a les que us donen diners per sota ma, sous una colla de gent corrupte". Amb va contestar que li demostres.You already know it I answered. No va servir per res pero em vaig despatxar a gust.
Be doncs a l'aeroport ni tan sols varen fer cas de la nota que posava que no podia entrar, com que vaig somriure tota l'estona (tremolant per dins) el funcionari em va dir que la foto del passaport havia captat el neu somriure i que sem veia felis
I TANT QUE HO ERA

Que suerte de no preocuparme i seguir el viaje!. El funcionario de inmigracion ni tan siquiera pestaneo ante la nota en mi pasaporte de que tenia que aguardar 2 meses para entrar, al contrario me dijo que tenia una sonrisa preciosa que reflejaba mi felicidad.
Que suerte tuve!
Bien en la embajada de Dhaka no me comporte del todo bien, cuando despues de denegarme la entrada fui a protestar muy educadamente al "jefe" (que me tuvo una hora aguardando, cuando ya llevaba 2 dias esperando la resolucion y desde las 9 de la manana hasta las dos de la tarde en la embajada), que me despidio olimpicamente sin mas detalles, no pude evitar chillarle en una sala llena de publico esperando, que alli todos eran corruptos y si no habia dinero por en medio no concedian nada. Quizas no estuvo bien pero me quede a gusto.

uest India

novembre 2011